La importància actual de l’ajuda psicològica en els hospitals: l’acompanyament en el dol i cures pal·liatives

 

Avui en dia, la gent malalta a l’hospital té moltes ajudes a l’hora de tractar-se físicament i psíquica, sobretot si tenim en compte que fa relativament poc temps no es tenien tants coneixements mèdics al respecte i que els problemes psicològics no es tractaven ni se’ls donava la importància que tenen actualment. En aquest context, s’han aplicat diverses mesures que han facilitat la millora del pacient i dels respectius familiars. És l’exemple de les cures pal·liatives, les quals han implicat una gran millora en aquests aspectes.

Aquestes anomenades cures pal·liatives es duen a terme als pacients que pateixen una malaltia en fase terminal. Consisteixen en el tractament d’un pacient amb la finalitat de què no pateixi, i l’acompanyament d’aquest i dels seus familiars en els seus últims moments de vida. Un dels temes més tractats és la mort, però aquesta segueix sent un tema molt tabú. És per aquesta raó que hauria d’estar molt més normalitzat, ja que és un esdeveniment que no es pot evitar i el seu poc coneixement ens pot transmetre por i angoixa a l’hora de passar els nostres últims moments de vida.

Aquest procés, com ja s’ha dit prèviament, se centra a alleugerir el dolor del pacient, però no en curar la malaltia, ja que, els pacients que reben aquestes cures, les reben perquè estan destinats a morir en un breu període de temps i la seva malaltia els impedeix millorar el seu estat de salut. D’aquesta manera, les cures que es donen estan destinades únicament a llevar el patiment al pacient, millorar la qualitat dels seus últims moments de vida i gestionar el dolor oferint suport al pacient i a la seva respectiva família.

L’acompanyament al dol és un procés emocional molt dur que requereix ajuda, acompanyament i suport. Aquest, no només ofereix suport per afrontar la pèrdua a la persona que es mor, sinó també a la seva família.

Aquesta ajuda és molt important a l’hora de passar el dol. La gent que el viu sense acompanyament pot experimentar trastorns psicològics i dificultar el procés de l’acceptació de la pèrdua.

A la societat actual, és fàcil observar com la mort és un tema tabú, que es tracta com un tema desconegut, incòmode i que s'intenta amagar. Encara que la medicina ha avançat molt i ajuda a rompre amb el tabú, aquest segueix formant part de la societat actual i impedeix normalitzar aquest fet.

Es pot veure que a mesura que passa el temps, la mort es va visibilitzant molt més i mitjançant sèries, pel·lícules, documentals i literatura s’està començant a normalitzar, encara que es pot veure com és un procés llarg.

L’aplicatiu clínic ajuda a trencar amb el tabú, això ho fan parlant de manera oberta de la mort i fent que els pacients i familiars tinguin present la idea de mort com a part natural de la vida. Parlar d’aquesta manera de la mort, ajuda al procés del dol, ajudant els familiars a veure la mort d’una altra manera, preparar-los per viure la seva pèrdua i fer que el procés sigui més fàcil d’afrontar.

En conclusió, el tabú de la mort és essencial que es trenqui perquè els pacients i les seves famílies visquin la fase final de la seva vida en dignitat i en pau. Les cures pal·liatives són fonamentals per a tenir aquest final, ja que ajuden a gestionar tant el dolor físic com l'emocional.

Jo personalment considero que, les cures pal·liatives més que un obstacle cap a la mort, són una ajuda emocional.

Dana Femenías