El dol en les aules, més enllà dels continguts acadèmics

Tots som conscients que la mort forma part de la vida. Sabem que algun dia morirem nosaltres o les persones que més estimem. Tanmateix, quan la pèrdua ens toca de prop, gairebé mai no estem preparats per afrontar-la. El dol continua sent un tema tabú en la nostra societat, que tendeix a silenciar el dolor i a disfressar-lo amb una felicitat forçada. Aquesta realitat és especialment difícil per als infants i adolescents, que sovint experimenten la mort per primera vegada sense tenir eines per comprendre-la ni per gestionar-la emocionalment. Per això, l’acompanyament en el dol no hauria de recaure exclusivament en la família, sinó que l’escola, com a espai clau de creixement personal, també hi hauria de tenir un paper actiu.

L’educació hauria d’anar més enllà de les matemàtiques, la gramàtica o la història. Caldria introduir un nou espai dins les aules per abordar aquells temes que la societat tendeix a silenciar, oferint suport i recursos emocionals per ajudar els infants a entendre’ls i afrontar-los. L’escola acompanya els infants des dels seus primers anys i és allà on comencen a desenvolupar la seva personalitat, les seves formes d’actuar i hi estableixen les primeres amistats. No obstant això, l’acompanyament emocional continua sent insuficient. Si el procés del dol ja  resulta complicat als adults, ho és encara més per als infants i adolescents, que sovint experimenten la mort per primera vegada sense tenir eines per comprendre-la ni gestionar-la emocionalment. Com ja he dit, l’escola hauria de ser un espai on es pogués parlar de la pèrdua i es proporcionessin eines per a què els alumnes poguessin viure aquest procés d’una manera més saludable.

Però per fer una tasca d’acompanyament emocional cal estar-ne preparat.  És fonamental que els docents rebin una formació específica per poder acompanyar els processos de dol. Això implica, tant durant la carrera universitària com mitjançant formació contínua, dotar-se d’eines per a la gestió emocional i el suport empàtic. D’altra banda, també és molt important que,  abans de treballar amb els altres, s’hagi fet una feina prèvia amb un mateix. El docent hauria d’estar capacitat per proporcionar ajuda, ser capaç de connectar amb l’emoció de l’altre i entendre-la, sense jutjar-lo i comprendre la importància del silenci com a eina sanadora. No es necessiten donar respostes immediates; de vegades, el més important i el que un més necessita és sentir-se escoltat i en un entorn segur.

A més, per tal que els infants puguin entendre què és el dol, és necessari oferir-los una explicació, la qual estigui adaptada a la seva edat i etapa emocional. Els infants són curiosos per naturalesa, els agrada demanar, entendre i explorar. Necessiten unes guies clares i processos per tal d’entendre i poder gestionar els seus sentiments. Trob que, abans d’explicar, seria convenient preguntar-los què saben sobre la mort, què en pensen i com creuen que podrien afrontar una situació de pèrdua a partir de situacions interactives. A partir de les seves respostes, es podria introduir el concepte del dol i explicar que, tot i que existeixen unes etapes comunes, cada persona viu el dol d’una manera única i personal. No hi ha una forma “correcta” de viure el dol, el que més importa és donar espai a cada nen i cada nena per expressar i elaborar les seves emocions al seu ritme. A part d’això, convindria abordar cada etapa del dol i maneres en les quals es pot superar per a tots aquells nens i nenes que ho puguin necessitar per diferents raons.

En definitiva, educar sobre el dol a les aules és una necessitat que no podem continuar ignorant. L’escola, com a espai de formació, ha d'acompanyar no només en el desenvolupament acadèmic, sinó també en el creixement emocional dels infants i adolescents. Donar visibilitat a aquest tema és molt important, ja que proporcionar eines per entendre i gestionar la pèrdua ajuda a construir persones més capaces d’afrontar els reptes interiors que ens imposa la vida. Per fer-ho possible, cal que els docents rebin una formació adequada i que es pugui parlar de la mort de manera respectuosa i natural. Només així podem trencar el tabú que envolta el dol i oferir als infants el suport que realment necessiten en moments de fragilitat.

Aina Gomila