La importància de l’acompanyament als pacients que es troben en fase terminal i als seus familiars dins la fase de dol

 

Avui en dia l’acompanyament als pacients que es troben en fase terminal, així com als seus familiars, és una part fonamental dins la nostra atenció sanitària que requereix un gran reconeixement i que ajuda a millorar la nostra societat. Amb relació al pacient abans d’arribar al final de la seva vida, no només s’ha de fer una feina per controlar la seva malaltia i el seu estat físic, sinó que també s’ha de donar un suport emocional que doni resposta a les seves necessitats afectives, psicològiques i socials. Per altra banda, en relació als familiars, sabem que la majoria viuen aquesta etapa final dels pacients immersos en sentiments de tristesa, incertesa i por. És per això que també necessiten ser acompanyats per professionals durant aquesta fase terminal i durant la fase posterior, que és el dol. Un dol que, com bé ens van explicar a la xerrada que ens van fer na Cecília i na Toya - que són les dues infermeres encarregades de cures pal·liatives de l’Hospital Mateu Orfila -, té diferents etapes que més endavant seran explicades.

La idea principal que vull defensar és que, amb un bon acompanyament humà, empàtic i continuat, en aquest cas tant als pacients que es troben en fase terminal com als seus familiars, no només millora la qualitat de vida dels pacients, sinó que també afavoreix un procés de dol més saludable i proporciona un millor estat emocional per part dels familiars o amics dels pacients.  També penso que s’hauria de tenir en compte una millora dels recursos econòmics que aquests professionals tenen per fer la seva feina.

Abans de començar amb el cos d’aquest text argumentatiu, explicaré quines són les fases que segueix el dol i que ens van explicar na Cecília i na Toya. Aquest procés es divideix en 5 etapes principals. La primera és la negació, on la persona es resisteix a acceptar la realitat de la pèrdua d’aquella persona. La segona etapa és la ira, en aquesta etapa s’expressa molta ràbia i frustració. Normalment aquestes emocions s’expressen cap a altres persones, cap a un mateix o fins i tot cap a la persona que ha mort. La tercera etapa és la negociació, en què es cerquen maneres per intentar suavitzar la pèrdua. La quarta etapa és la depressió, aquesta etapa és la més dolorosa de totes i es comença a ser conscient de la pèrdua. Aquesta etapa pot provocar una tristesa molt profunda. I la darrera etapa és l'acceptació, on finalment es comença a acceptar que aquella persona ha mort i ja no tornarà. Això no vol dir que el dolor hagi desaparegut; és més, el dolor encara està present. Voldria puntualitzar que no tothom viu aquestes fases del dol de manera homogènia i no tothom les viu en el mateix ordre ni de la mateixa manera, sinó que cada procés de dol és únic i diferent.

En primer lloc, si hi ha un bon acompanyament, també millora la qualitat de vida del pacient en el seu darrer moment de vida. Si el pacient veu que té un bon suport emocional - en aquest cas per part de les infermeres -, es reduirà el seu patiment i sentirà que no està sol en aquest moment tan dur de la seva vida. Tot això ajuda a tenir un millor final de vida.

En segon lloc, com he comentat abans, a part del suport que rep el pacient, els seus familiars o amics més propers també reben aquest suport per part de les infermeres, les quals intenten transmetre que, si acompanyen el seu ser estimat de manera empàtica durant aquests mesos, el dolor disminueix  i també es poden reforçar els llaços entre ells. De fet, les infermeres, durant tot aquest acompanyament, intenten  crear un espai de confiança i segur on els pacients i els seus éssers estimats puguin acomiadar-se, resoldre alguna qüestió que hagi quedat pendent i, sobretot, que puguin expressar el seu amor i suport mutu. Tot això ajuda els pacients a afrontar aquests darrers mesos o dies de vida d’una manera més agradable i positiva, així com també ajuda positivament els familiars a l’hora dels records posteriors que n’hi haurà.

Seguidament, si els aspectes anteriors comentats es duen a terme, es crea una millor comunicació i més confiança entre pacients, familiars i professionals. Això facilita la presa de decisions que són molt importants dins la vida del pacient, tant en el present com en un futur pròxim, les quals poden ser tant sobre temes mèdics com voluntats anticipades per part del pacient.

Finalment, cal recalcar que tots aquests processos serien més fàcils poder-los realitzar si hi hagués una ajuda econòmica. La Societat de Cures Pal·liatives assenyala que la xarxa de cures pal·liatives a Espanya és insuficient i no està estandarditzada, la qual cosa genera desigualtat en l’accés a aquests serveis.

En conclusió, penso que quan es pateix una alguna situació com aquesta  és molt important i molt necessari poder trobar persones professionals amb molta empatia i amb l’únic objectiu d’ajudar en tot el que faci falta i més. És per això que crec que s’hauria de potenciar i donar-los més recursos i facilitats a totes aquestes entitats i professionals que cada dia donen tota la seva energia per ajudar una altra persona.

Fet per: Oriol Mas Cardona