La psicosi: una realitat desconeguda

Des de l’inici de curs, hi ha un concepte que ha anat apareixent en diferents converses i activitats: la psicosi. És una paraula que ens ha generat molta curiositat, ja que en sentim parlar, però al principi no teníem del tot clar què significa realment dins del camp de la psicologia. Ens preguntàvem si forma part de la nostra vida quotidiana, si pot afectar persones del nostre entorn i en quins contextos és més habitual que aparegui. Per això, volem veure fins a quin punt és important que nosaltres siguem coneixedors del que tracta la psicosi i com es pot conscienciar sobre aquest tema per poder afrontar-lo si és necessari. L'objectiu final consisteix a analitzar aquest concepte des d'una perspectiva propera, oferint una visió més realista i empàtica sobre una realitat desconeguda o malinterpretada. La tesi que volem arribar a defensar és que hi ha una manca de conscienciació sobre la psicosi en els  adolescents.

La psicosi és un trastorn mental caracteritzat per una alteració profunda de la percepció de la realitat. Les persones que experimenten un episodi psicòtic poden presentar deliris, creences falses que mantenen amb convicció i al·lucinacions, com ara sentir veus o veure coses que no existeixen. També poden manifestar pensament desorganitzat i comportaments poc habituals. La psicosi no és una malaltia en si mateixa, sinó un conjunt de símptomes que poden aparèixer en diversos trastorns, com l’esquizofrènia, el trastorn bipolar o episodis psicòtics induïts pel consum de substàncies o per situacions d’estrès extrem.

Quant a la paraula "psicosi", normalment es relaciona amb imatges molt extremes, fomentades per pel·lícules o mitjans de comunicació, però la realitat és molt més complexa. La psicosi pot afectar adolescents que, davant d’una situació de gran estrès, poden començar a tenir al·lucinacions o idees delirants. Si no se’n parla a classe, si no s’explica què és i com es pot tractar, el desconeixement pot fer que es jutgi o es rebutgi algú que ho està passant malament. L’educació és clau per trencar aquest cercle. A més, és important que aquesta visibilització hagi estat realitzada a l’aula. Si es cerca informació sobre la psicosi a internet, generalment també es dona aquesta sensació de situacions anormals, que necessiten molts factors junts per sortir a la llum i fins i tot condicions genètiques per a expressar-se amb màxima intensitat, el que dona un missatge poc útil per a qualsevol persona, especialment adolescent, que cerqui sobre la psicosi per x motiu.

 

Tanmateix, respecte de  les aules, si bé els instituts no són centres mèdics, sí que són llocs on passem moltes hores i on els primers senyals d’un problema poden aparèixer. Si el professorat i l’alumnat tenen coneixements bàsics sobre salut mental, podran detectar de manera més senzilla si un company o companya comença a aïllar-se, parla de coses que no tenen sentit o sembla molt desconnectat de la realitat. Actuar a temps pot marcar una gran diferència, i per això cal una formació mínima sobre la psicosi i altres trastorns greus.

 

Tenim assignatures obligatòries i considerades essencials per entendre el món físic, matemàtic o històric, però, i el nostre món interior? Considerem que psicologia és una assignatura molt més important del que es pot pensar a primera vista, ja que molta gent la considera interessant, però no tothom la considera essencial. De fet, potser podria ser de molta ajuda no només a alumnes de batxillerat, també de l'ESO. A més, considerem que el servei d’ajuda psicològica als centres podria ser més visible i accessible, d'aquesta manera la gent no tindria cap mena de por d’assistir i demanar ajuda. Amb tot això esmentat es podria parlar de molts trastorns més enllà de la psicosi per fer entendre a l’alumnat la realitat d’aquestes condicions, com apareixen i com es pot demanar ajuda.

 

En conclusió, després de reflexionar sobre tot el que hem après, podem afirmar que hi ha una clara manca de conscienciació sobre la psicosi entre els adolescents. Aquesta falta de coneixement genera estigma i dificulta una detecció preventiva del problema, que amb el temps es podria fer més greu. Per això és fonamental introduir la salut mental com a tema d'aprenentatge dins dels centres educatius d’una manera més rellevant, de manera que es pugui oferir una visió més empàtica, realista i respectuosa de la psicosi i les persones que la pateixen. Només així podrem construir entorns escolars més inclusius i conscients de la importància del benestar emocional i com treballar-lo.

Luca Baccigalupo, Sergi Cardona, Klayver De Oliveira i Sergio Ibares